MAIG DE 2009 - DECLARACIÓ DE LA FEREDE SOBRE LA LLEI DE L'AVORTAMENT  

	Declaració de la FEREDE  -  en pdf  -  Català
	Declaració de la FEREDE  -  en pdf  -  Castellà

11 D’OCTUBRE DE 2005 - SOBRE ELS EFECTES PER A LES ESGLÉSIES DE FEREDE DE LA MODIFICACIÓ DEL CODI CIVIL EN MATÈRIA DE MATRIMONI

La Comissió Permanent de FEREDE reunida el dia 11 d'octubre de 2005 per estudiar els efectes que podrien derivar-se per a les esglésies de l’aprovació de la Llei 13/2005 d’1 de juliol per la qual es modifica el Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni, va acordar, després de les oportunes deliberacions, publicar la declaració següent:

1. Els Acords de Cooperació subscrits entre l'Estat i la FEREDE, que van ser aprovats mitjançant la Llei 24/1992, contenen -article 7- unes disposicions sobre la atribució d'efectes civils al matrimoni celebrat segons el ritu evangèlic. Aquestes disposicions es van pactar i van aprovar quan el matrimoni civil únicament podia ser celebrat entre un home i una dona.

2. La Llei 13/2005 per la qual es modifica el Codi Civil en matèria de matrimoni té un contingut bàsic que podria ser resumit en el que disposa el paràgraf segon del article 44: “El matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes quan ambdós contraents siguin d'aquest o diferent sexe”.

3. En virtut dels Principis de Separació i de Cooperació de l'Estat amb les confessions religioses, la Comissió Permanent de FEREDE entén que la citada modificació del Codi Civil afecta únicament als matrimonis civils, però no a la atribució d'efectes civils al matrimoni celebrat segons el ritu evangèlic, ni tampoc al conveni expressat a través de les disposicions dels Acords de Cooperació.

Per tant, en el matrimoni celebrat segons el ritu evangèlic, a l'empara dels Acords de Cooperació, els contraents han de ser un home i una dona.

4. En la pròxima reunió de la Comissió Plenària de la FEREDE –màxim òrgan de representació i de govern d'aquesta federació- s'examinarà aquest afer i es votarà la següent proposta:

“Després de l’aprovació de la llei 13/2005 per la qual es modifica el Codi Civil en matèria de matrimoni, la Comissió Plenària després de l'oportuna deliberació acorda:

a. Ratificar que, en el matrimoni celebrat segons el ritu evangèlic, a l'empara dels Acords de Cooperació, els contraents han de ser un home i una dona.

b. Que no s'expedeixin certificats per a la celebració de matrimonis pel ritu evangèlic quan els contraents siguin persones del mateix sexe.

c. Que els ministres de culte que, en incompliment del que s'ha assenyalat anteriorment, pretenguin celebrar o celebrin matrimonis, entre dues persones del mateix sexe, pel ritu evangèlic i a l'empara dels Acords de Cooperació, es vegin privats automàticament de la conformitat de la Comissió Permanent de la FEREDE. Per això, tal com estableix el article 3 de la Llei 24/1992, deixen de ser considerats com a ministres de culte als efectes de la citada llei.

d. Que les Esglésies o ministres de culte que incomplissin aquests acords siguin objecte d'expedient que serà elevat a la consideració de la Comissió Plenària o Comissió Permanent perquè decideixin el que considerin procedent.”

10 DE FEBRER DE 2005 - UNIONS MATRIMONIALS ENTRE PERSONES DEL MATEIX SEXE

INTRODUCCIÓ

A les darreries del mes de febrer la Comunitat Protestant reunida en sessió Plenària de la FEREDE, a nivell de tot l'Estat, va aprovar el Document que tot seguit transcrivim sobre la regulació jurídica de la unió civil de persones del mateix sexe i sobre la possibilitat de que aquestes parelles puguin adoptar fills.

La Comunitat Protestant no té una ètica impositiva d'obligat compliment per a la resta de la societat. L'aspiració de l'ètica protestant és doble: per una banda, que sigui punt de referència pels propis seguidors i, per una altra, que pugui ser una aportació positiva per a la resta de la societat. El que mai no pretén, insisteixo, és que la resta de la societat faci obligatòriament el que nosaltres creiem que s'ha de fer.

Aquesta aplicació pràctica de l'ètica protestant té el seu origen en el principi de separació d'Església i Estat. L'Església és sobirana per regular-se a ella mateixa i l'Estat és sobirà per regular-se a si mateix en aquelles qüestions que consideri que li són pròpies.

Dit això, cal ponderar com s'entén el paper de l'Estat des de la perspectiva protestant. Limitant-nos a la qüestió que ens ocupa, ja que no és el moment per desenvolupar tot el que implica l'assumpte que es planteja, val a dir que, des del protestantisme, no només s'entén que l'Estat té el dret de regular allò que consideri que ha de fer, sinó que aquesta regulació també ha de garantir els drets de les minories i, en concret, de la minoria protestant.

La Comunitat Protestant no vol limitar els drets d'altres minories, estigui o no estigui d'acord amb els plantejaments d'aquestes, però sí que aspira a que l'Estat també li garanteixi els seus drets i que, no per defensar els drets d'altres, finalment es quedi sense drets.
Trobar una fórmula a aquesta situació és el que proposa el document adjunt.

Guillem Correa
Secretari General

Consideracions sobre el Projecte de Llei per a l'equiparació de drets de les unions matrimonials entre persones del mateix sexe.

PETICIÓ PRIMERA: Que la unió civil entre persones del mateix sexe no sigui anomenada “matrimoni”.

1.1.- La responsabilitat i sensibilitat del Govern cap a les situacions de discriminació.
Volem deixar constància que la gran majoria dels protestants defensem el principi de separació de les Esglésies i l'Estat. Una conseqüència d'aquesta separació és la no confessionalitat que declara la nostra Constitució i també el fet que el Govern tingui el dret i la responsabilitat de legislar a favor de l'interès de tots els ciutadans (tinguin o no tinguin conviccions religioses), promovent la igualtat i removent les situacions de discriminació.

Els protestants espanyols som membres d'una minoria que porta segles patint situacions de discriminació i per això apreciem l'esforç del Govern que vostè presideix en favor de la igualtat de drets i obligacions de tots els ciutadans sense distinció, encara que alguna d'aquestes mesures no coincideixin amb les nostres conviccions cristianes, en aquest cas és també el nostre dret i responsabilitat (com fem ara) expressar públicament el nostre criteri.

De la mateixa manera també estem convençuts que el Govern a l'hora de legislar ha d'intentar harmonitzar, en la mesura que sigui possible, la voluntat de la majoria sense perjudicar els drets legítims d'altres col·lectius socials. I estem convençuts que en el cas que ens ocupa es poden aproximar força les posicions llimant les formes però sense ocasionar discriminació jurídica. Per això, després d'expressar la nostra concepció del matrimoni aportem una solució no limitadora de drets.

1.2.- La nostra concepció religiosa del matrimoni.
La Paraula de Déu (La Bíblia) presenta el matrimoni com la unió permanent i completa davant Déu i la societat d'un home i una dona per ser, ambdós, “una sola carn”.

D'acord amb la nostra convicció religiosa, el matrimoni és una institució que s'origina en Déu i té una natura civil i religiosa. Històricament, aquesta doble natura es posa de manifest en el fet que, en un principi, les unions matrimonials mancaven de la presència de ministres religiosos i va ser en el transcurs del temps quan tant el judaisme com el cristianisme d'una banda i els Estats per una altra, van anar incrementant la seva participació en aquests actes.

L'Església Evangèlica o Protestant, a diferència d'altres confessions, considera que el matrimoni civil i el religiós són igualment vàlids i en ambdós casos Déu està present i segella la unió lliure entre un home i una dona que s'expressa davant l'autoritat pública.

1.3.- Sol·licitud de protecció del matrimoni heterosexual.
La Comissió Permanent de FEREDE desitja transmetre-li la seva ferma convicció que la protecció del matrimoni heterosexual redundarà també en la protecció de la societat. Per això, com a part de la ciutadania de l'Estat Espanyol, li demanem que faci el que es pugui perquè el reconeixement de drets de les unions homosexuals sigui compatible amb el manteniment de l'essència històrica de la institució matrimonial. Creiem que ambdues actuacions poden harmonitzar-se.

1.4.- Creació d'una nova institució per a les unions homosexuals.
La reforma de la institució matrimonial que permet la unió matrimonial entre persones del mateix sexe afecta l'essència de la institució del matrimoni i amb això a la nostra concepció religiosa que fins ara ha defensat la validesa religiosa del matrimoni civil.

Som conscients que algunes institucions socials han sol·licitat al seu Govern no sols una equiparació de drets de les unions homosexuals, sinó també un canvi en la natura de la institució matrimonial. Es tracta de dues peticions distintes. No tenim res en contra de l'equiparació de drets, però pensem que les mesures afavoridores de la igualtat de drets es poden realitzar per mitjà de noves institucions i no desnaturalitzant les existents.

Aquesta solució presenta alguns avantatges:
A. La creació d'una nova institució civil per a les unions homosexuals donaria satisfacció a una gran part de les peticions dels col·lectius socials que demanden un avanç en l'equiparació de drets i en la superació de situacions de discriminació i, en tot cas, centraria la qüestió en el que és veritablement important per a la responsabilitat de govern que és l'avanç cap a la igualtat jurídica i la no discriminació en drets.

B. La preservació de l'essència històrica de la institució matrimonial deixaria sense efecte una bona part de les crítiques i objeccions procedents no sols dels protestants sinó també de la majoria de les confessions religioses cristianes i no cristianes del nostre país. Això podria afavorir l'acceptació o tolerància sobre la resta de les reformes i la disminució de la tensió actual (en molts casos artificial) sobre aquest afer.

C. S'evitaria el precedent davant un altre tipus d'unions totalment estranyes a la nostra realitat social europea, com la poligàmia, que fins ara han estat objectades, entre d'altres raons, per la protecció de la dona i de la infància.

Per tancar aquest apartat permeti'ns que li recordem, senyor President, que la creació de noves institucions per aconseguir una major equiparació de drets no és una fórmula nova. És la fórmula que s'està utilitzant actualment per aconseguir una major igualtat jurídica de les confessions religioses i per al desplegament dels Acords de Cooperació de l'Estat amb jueus, protestants i musulmans.

PETICIÓ SEGONA: Que en l'adopció, els matrimonis heterosexuals tinguin prioritat legal davant parelles del mateix sexe o persones individuals.

2.1.- En l'adopció, el principal bé jurídic protegit són els fills.
El bé jurídic protegit en l'adopció no és el mateix que en el matrimoni. En el matrimoni prevalen els interessos dels cònjuges, la família i la perpetuació de l'espècie, però en l'adopció el principal bé que ha de protegir-se és el benestar dels fills i el seu dret a rebre una formació i educació en les millors situacions possibles.

És l'Estat el que, a través de les seves institucions, ha d'avaluar les diferents possibilitats existents i triar aquella que, amb els elements de judici disponibles, es presumeixi que pot ser la més favorable per al nen.

2.2.- La referència del pare i de la mare en una relació afectiva estable constitueixen el millor entorn per al desenvolupament dels fills.
La majoria dels estudis psicològics, pedagògics etc. avalen l'afirmació que el desenvolupament dels nens és més saludable quan hi ha les referències del pare i de la mare i aquests viuen una relació estable, compromesa i afectiva. Tots sabem que aquestes situacions mai no es donen en la seva perfecció, però no per això l'Estat ha de fer desistiment de la seva responsabilitat de buscar el que, a priori, pugui ser més beneficiós per al benestar dels nens, màximament quan és la pròpia Administració la que regula els procediments de decisió previs a l'adopció.

2.3.- L'establiment de la prioritat en l'adopció d'una parella heterosexual afavoreix l'interès dels menors.
L'establiment de la prioritat legal a favor d'una parella heterosexual en els termes abans indicats no entranya discriminació ni minva de drets els possibles adoptants sinó únicament assenyala un criteri de selecció establert per protegir els interessos del menor a la llum dels estudis actuals.

Evidentment tots els criteris que s'estableixen per a l'adopció tenen la finalitat de vetllar per l'interès del menor i estem segurs que els professionals els vénen aplicant en el procés de selecció, procurant el millor per als nens, per això l'establiment de la prioritat que es proposa no ha de ser concebuda com a una desigualtat entre els adoptants, sinó com una discriminació positiva a favor del menor.